Promouen deu plantes de compostatge a granges de Lleida, la majoria a Alcarràs

Este municipio concentra la gran mayoría de las instalaciones para el tratamiento de deyecciones. Ante la escasez de fincas agrícolas en las que aplicar las deyecciones de los animales como fertilizante

Los proyectos de plantas de tratamiento de deyecciones dentro de las granjas proliferan desde hace más de un año en Alcarràs, que concentra la gran majoría de les instal·lacions de compostatge previstes a les comarques lleidatanes. De la desena que ha iniciat la seva tramitació amb els ajuntaments i la Generalitat des de principis de 2020, set haurien de construir-se a aquesta localitat del Segrià, que té una de les densitats més grans d'explotacions ramaderes per quilometre quadrat de tota Europa.

Sense gaire superfície disponible per a noves granges, les instal·lacions de tractament de dejeccions s'han convertit en necessàries per ampliar les ja existents i, fins i tot, per evitar que tanquin.

El nombre d'animals que pot acollir cada granja está limitat pel volum de dejeccions que pot gestionar, ja sigui amb finques agrícoles on aplicar-ho com a fertilitzant, sense superar els límits legals, o amb plantes de tractament de dejeccions. Aquestes poden servir a una sola granja o ser compartides. Tot això es recull als plans de dejeccions que valida la Generalitat. Desenes de ramaders d'Alcarràs porten purins a la planta de secat, mentres una agrupació local està acabant una gran planta de compostatge (veure desglossaments). Junt amb aquestes instal·lacions d'ús común, proliferen projectes per instal·lar d'altres a grans explotacions.

El producte del compostatge és un fertilitzant orgànic el preu del qual fa que surti a compte gestionar les dejeccions

La norma que fixa les distàncies mínimes entre granges, y la penúria de sòl per aplicar els purins, fa que sigui pràcticament impossible crear noves explotacions a Alcarràs. Ampliar les existents és casibé l’ùnica forma en què els ramaders del municipi puguin augmentar els caps de bestiar seus. Alguns d’aquests projectes d’ampliació inclouen els seus propis sistemas de tractament de dejeccions.

D’altra banda, els ramaders d’Alcarràs s’han vist obligats a adoptar aquests tractaments per corregir plans de dejeccions que la Generalitat havia considerat vàlids fins 2016. Aquell any, el Departament d’Agricultura va descobrir una cosa que contravenia la llei en el 15% dels plans de tot Catalunya: Dues, o més, granges compartían unes mateixes terres on abocaven els purins. En no disposar d’altres terrenys propers on aplicar-los, tractar-los és l’única opció per evitar la reducció de la cabana, cosa que posaria en perill la viabilitat de les granges. El producte del compostatge és un fertilitzant orgànic que es pot vendre a uns preus que fan què gestionar les dejeccions sigui rendible.

Compostatge per un projecte que opta a rebre fons de la UE

La gran planta de compostatge, que l’agrupació de ramaders d’Alcarràs construeix a la zona de Vallmanya, s’ha convertit en l’eix d’un projecte d’Economia circular què opta als fons Next Generation de la Unió Europea. Els seus promotors esperen poder iniciar les proves en breu a les instal·lacions ja construïdes mentres completen les obres al resta del complex.

La planta d’assecatge passa a mans d’una empresa portuguesa

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs Ha passat a mans de Capwatt, una empresa de Portugal qui l’ha comprat, junt a altres cinc que el grup IGNIS tenia a Osca, Barcelona, y Castella i Lleó. Els nous propietaris porten mesos al capdavant del complex del Segrià, que manté la plantilla, i han continuat a tractar dejeccions sense interrupció, segons ramaders de la zona.

Font de la informació: Segre

CatalÃ